Tardofranquisme i resistències

A Espanya s’aprova la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que reemplaça la de Vagos y Maleantes, i per als homosexuals estableix penes entre quatre mesos i tres anys de presó —o un internament de fins a cinc anys en «institucions de reeducació», a Huelva i Badajoz—, que poden imposar tribunals especials sense la necessitat que hi sigui present cap advocat defensor. (Tot i que el 1979 se’n va eliminar l’article sobre l’homosexualitat, la norma no seria derogada completament fins al 1995. Ja el 2014 la Junta d’Andalusia va declarar la presó de Huelva com a «lloc de memòria històrica»).

​

Paral·lelament, Mir Bellgai (pseudònim de Francesc Francino) i Roger de Gaimon (Armand de Fluvià, fundador del Casal Lambda) creen clandestinament a Barcelona el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), primera associació de defensa dels drets dels homosexuals a Espanya. La campanya que tots dos van emprendre contra la nova llei va aconseguir que no recollís la previsió de condemnar homosexuals només pel fet de ser-ho, que sí que contenia l’Avantprojecte.