La Ley 52/2007, de Memoria Histórica, encara que tèbiament, estableix mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura. Posteriorment, la Ley 2/2008 de Presupuestos Generales del Estado para el año 2009, disposa que: «Es concedirà una indemnització als qui hagin estat objecte de mesures d’internament per la condició d’homosexuals en aplicació de la Ley de 15 de julio de 1954 […] o de la Ley 16/1970». I la Ley 17/2012 de Presupuestos Generales del Estado para el año 2013, en la disposició addicional trenta-tresena («Indemnitzacions per temps de presó i a favor d’ex presos socials») fixa com a data en què acaba el termini per presentar sol·licituds per a aquests «beneficis» el 31 de desembre de 2013. Només cent setze «ex presos socials» van rebre una indemnització.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El 2007 veu la llum també la Ley 3/2007, de 15 de marzo, reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas. Per primera vegada, s’hi reconeix el dret a la identitat de gènere a Espanya, si bé es fa dependre de la declaració mèdica de patir «disfòria de gènere» i del requisit que la persona hagi estat tractada mèdicament durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les que corresponen al sexe que reclama, la qual cosa equival a mantenir la patologització de la transsexualitat. La norma no preveu tampoc la possibilitat de sol·licitar el reconeixement de la identitat de gènere en el cas dels menors d’edat, qüestió que anys més tard es declararia inconstitucional (Sentència del Tribunal Constitucional 99/2019).