La Sentència del Tribunal Suprem 750/1985, de 13 de maig, continua considerant «desviats o anormals» els «actes d’homosexualitat masculina», encara que ja no estiguin penats: «quan els que practiquen els actes esmentats són persones adultes, que procedeixen amb circumspecció, sigil i consentiment mutu, sense indici d’exhibicionisme, sense difusió o divulgació i defugint tota publicitat, aquests actes, que pertanyen a la intimitat dels subjectes i són producte d’una llibertat sexual que no s’atura davant d’allò desviat o anormal del comportament de què es tracti, seran atípics i impunes». Vet aquí una mostra significativa de la resistència del dret a acceptar la normalització de les sexualitats anòmiques.

Contràriament, la Sentència del Tribunal Suprem 4665/1987 permet a una dona trans el canvi de nom registral, per primera vegada.

El 17 de maig del 1990 es retira l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).