El 1974 Armand de Fluvià va presentar la situació dels homosexuals a Espanya en el I Congrés Internacional pels Drets dels Gais, a Edimburg, acció que va ajudar a internacionalitzar el problema que vivien els homosexuals a Espanya.

La Ley de Amnistía de 1977 no incloïa les persones condemnades per l’aplicació de la de perillositat, ja que es consideraven encara malaltes —o delinqüents— i, per tant, no mereixedores del perdó. Es tracta d’una llei, però, que la jurisprudència espanyola considera una eina de «reconciliació», no contrària a la Constitució de 1978.

​

El 26 de juny de 1977, a les Rambles de Barcelona, té lloc la primera manifestació per celebrar a Espanya el Dia de l’Orgull Gai, convocada per l’il·legal —fins al 1980— Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), hereu del MELH. La manifestació, d’unes quatre-mil persones, que encapçalaven transvestits i transsexuals, va ser reprimida durament per la policia.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

El FAGC també va ser un dels motors en la creació de la Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español (COFLHEE), amb col·lectius al País Basc, Galícia, Múrcia, Andalusia i Castella.

La Ley 77/1978, de 26 de desembre (la Constitució va entrar en vigor el dia 29), va eliminar del catàleg de supòsits d’estat perillós el fet de dur a terme «actes d’homosexualitat».

El 1979 s’edita el primer número de la revista barcelonina Infogai, creada pel FAGC —i la responsabilitat de la qual passarà a mans del Col·lectiu Gai de Barcelona (CGB) el 1989.