Sota la retòrica regeneracionista posterior a la crisi de 1898, la virilitat emergeix com a suposat antídot a la «degeneració col·lectiva» del país. En aquest context, el Código penal de 1928 (el del general Primo de Rivera) criminalitza l’homosexualitat, que castiga sota la capa dels delictes d’«escàndol públic» —que es mantindrà en vigor fins al 1989— i d’«abusos deshonestos sobre adults». El franquisme adoptarà el mateix punt de vista, en considerar l’homosexualitat masculina —perquè la sexualitat femenina ni tan sols era objecte d’interès, més enllà dels aspectes reproductius— des de l’òptica de l’enemic.