Mediació en salut: Catalunya com a referent
Carles GARCIA ROQUETA /
Advocat, mediador i secretari de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
La mediació en l’àmbit de la salut ha esdevingut, en els darrers anys, una eina clau per a la millora de la qualitat assistencial i de les relacions entre els diferents agents implicats en el sistema sanitari. En un entorn especialment sensible, on conflueixen factors emocionals, ètics i tècnics, la gestió adequada dels conflictes resulta essencial tant per al benestar dels professionals com per a la seguretat i satisfacció dels pacients.
La mediació aporta un model de gestió de conflictes basat en el diàleg, l’escolta activa i la comprensió mútua, que permet abordar tant els conflictes entre professionals sanitaris com aquells que es produeixen entre professionals i pacients o familiars. En aquest sentit, contribueix a reduir la conflictivitat, millorar el clima laboral, prevenir situacions d’escalada i afavorir una presa de decisions més compartida i respectuosa.
Aquesta visió es troba alineada amb els principis recollits en la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que posa de manifest la importància de l’acompanyament a la persona pacient, avui anomenada persona atesa. Aquest acompanyament no es limita a l’àmbit assistencial estrictament clínic, sinó que implica també una dimensió relacional i comunicativa, en la qual la mediació esdevé una eina especialment adequada per gestionar expectatives, emocions i possibles desacords.
A Catalunya, aquesta aposta per la mediació en salut ha estat impulsada per diferents entitats i iniciatives que han contribuït a posicionar el territori com un referent a nivell estatal, sinó europeu. En aquest sentit, cal destacar la tasca de la Societat Catalana de Mediació en Salut i de la Coordinadora d’Usuaris de la Salut, que han promogut activament la incorporació de la mediació com a recurs estructural dins del sistema sanitari.
Fruit d’aquest treball, s’han assolit avenços significatius en l’àmbit normatiu i organitzatiu. Un exemple especialment rellevant és la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la Resolució del Departament de Salut per la
qual s’actualitzen els estàndards d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda de Catalunya per al període 2020-2023.
"En un entorn especialment sensible, on conflueixen factors emocionals, ètics i tècnics, la gestió adequada dels conflictes resulta essencial tant per al benestar dels professionals com per a la seguretat i satisfacció dels pacients."
Aquesta actualització, que suposa la renovació del model vigent des de 2013, té com a finalitat principal garantir una assistència de qualitat a la ciutadania.
Entre els nous estàndards incorporats, destaca especialment el següent:
3e-02-E-06-E: L’organització disposa d’un sistema integral de gestió de conflictes entre professionals de la mateixa organització, del mateix o diferent àmbit assistencial, que inclou el foment de la resolució de conflictes relacionals interpersonals a partir dels valors de l’escolta activa, el diàleg i la negociació.
El fet que aquest estàndard tingui la qualificació d’essencial implica que la seva implementació és necessària per a l’acreditació dels centres, consolidant així la mediació i la gestió dialogada dels conflictes com a elements estructurals del sistema sanitari.
En definitiva, la mediació en salut ha evolucionat des d’un recurs complementari cap a un instrument estratègic, amb capacitat per millorar tant les relacions professionals com l’experiència dels pacients. La seva incorporació en els estàndards d’acreditació i el suport d’entitats especialitzades evidencien un procés de consolidació que situa Catalunya com un referent en aquest àmbit, apostant per un model sanitari més humà, participatiu i orientat a la qualitat relacional.
