"Conèixer els codis comunicatius, els vincles i l’exercici del poder de cada família és imprescindible per comprendre les històries i els relats que els separen o els apropen".
"Conèixer els codis comunicatius, els vincles i l’exercici del poder de cada família és imprescindible per comprendre les històries i els relats que els separen o els apropen".
"Conèixer els codis comunicatius, els vincles i l’exercici del poder de cada família és imprescindible per comprendre les històries i els relats que els separen o els apropen".
Justícia restaurativa:
la víctima al centre del sistema
Anna VALL RIUS /
Doctora en Dret, advocada, mediadora i professora associada a la Universitat de Barcelona
Davant el dret penal tradicional d’inspiració bàsicament punitiva, la justícia restaurativa (JR) aporta un nou enfocament en la manera de respondre al delicte i d’articular-ne les conseqüències. L’objectiu principal d’aquest nou paradigma de justícia no rau tant a establir el quàntum de la pena aplicable a l’ofensor, com a buscar quina pot ser la millor manera de reparar la víctima i plantejar si aquesta reparació pot partir del mateix ofensor.
La víctima s’ubica al centre del sistema i, com a protagonista, pot expressar què necessita per ser i sentir-se realment reparada. Amb això, la víctima és reconeguda no només com a part involuntària del delicte, sinó també com a part actora en el procés d’adopció de decisions sobre les conseqüències de l’ofensa que ha patit. Aquest reconeixement enforteix el seu paper i l’empodera, en ser escoltada per establir les respostes més adequades per al cas concret, cosa que facilita el procés de desvictimització.
Per una altra banda, la JR ofereix a l’ofensor l’oportunitat de motivar un procés de reflexió i d’assumpció de la responsabilitat, així com la possibilitat de dialogar amb la víctima per participar també activament en la decisió de com compensar el dany produït.
És una opció que complementa i humanitza el nostre sistema penal i que és totalment voluntària tant per a la víctima com per al victimari. Aquesta llibertat de participar en un procés restauratiu és important des del començament fins al final, ja que, en tot moment, qualsevol pot decidir abandonar el procés. Així es reconeix a l’article 15.3 de la Llei 4/2015, de l’Estatut de la víctima del delicte, i a la disposició addicional novena, sobre justícia restaurativa, de la Llei d’enjudiciament criminal, afegida per la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia. En tot cas, si aconsegueixen assolir un acord que satisfaci les necessitats de la víctima, el compromís resultant no tindrà un sentit merament punitiu, sinó que serà reparador per a tots dos, tenint en compte el context social en què es va produir el delicte. Les parts protagonistes del conflicte penal són reconegudes i poden participar en la cerca de decisions i solucions útils i consensuades que neutralitzin o compensin els efectes perjudicials del delicte. Per tant, a diferència de la justícia penal tradicional, la reacció no rau a castigar, sinó a oferir una oportunitat de superació dialogada del dany patit.
En lloc de «compensar» un dany amb un altre dany (en el sistema penal tradicional el delicte produït s’intenta equilibrar amb la pena imposada a l’ofensor), la filosofia subjacent a la JR és la d’esmenar el perjudici produït amb
"Som davant d’una nova manera de respondre al delicte, un paradigma
de justícia que, més enllà
de l’afany punitiu, cerca oferir respostes útils de futur per als protagonistes d’un delicte, restaurar el teixit social i humanitzar el sistema penal"
accions posteriors que siguin positives: en primer lloc, per a la víctima, amb la finalitat de pal·liar el mal patit i, en segon lloc, per al mateix ofensor.
Així, l’ofensor té l’oportunitat de rescabalar per si mateix i de manera proactiva el dany causat i reparar la seva pròpia imatge davant de la societat de la qual tots dos formen part i que pot valorar l’esforç reparador que ha dut a terme (Vall Rius, 2022, p. 50).
Hi ha moltes definicions diverses del concepte de JR, però, com assenyalen Sherman i Strang (2007, p. 33-34), totes parteixen de la idea que la justícia requereix més que la imposició d’un càstig, més que l’aplicació d’un dany a l’ofensor. Una altra premissa comuna que complementa l’anterior és que l’ofensor hauria de tractar de fer del món un lloc una mica millor de com el va deixar després de cometre el delicte. Per això, la JR obre una via per fer possible redimir o rectificar el comportament, a través del reconeixement de la responsabilitat i de l’esforç per reparar el dany causat i que deixi de ser merament un subjecte passiu del càstig.
La justícia restaurativa i la finalitat que persegueix es poden posar en pràctica a través de diversos instruments o mètodes com la mediació entre víctima i ofensor, les trobades o conferencing, els cercles de pau, els cercles de sentència i altres mètodes. Tots s’inspiren en el fet d’oferir una opció de caràcter voluntari i en una mateixa filosofia reparadora. Partint d’aquests principis inspiradors comuns, cada mètode té un procés i un format propis.
Som davant d’una nova manera de respondre al delicte, un paradigma de justícia que, més enllà de l’afany punitiu, cerca oferir respostes útils de futur per als protagonistes d’un delicte, restaurar el teixit social i humanitzar el sistema penal.