top of page
pexels-cottonbro-3205567.jpg

Casos pràctics

El recurs a la mediació intrajudicial en seu contenciosa administrativa, com hem vist, és encara excepcional. És necessari un canvi de mentalitat en els membres del poder judicial, tradicionalment poc sensibles a modificar les formes habituals de la seva actuació. En la meva experiència professional són molt poques les vegades en què he vist fer referència a l’article 77 de la llei jurisdiccional. Passo a donar compte de dos casos: un en què se’n va rebutjar l’aplicació i un en què sí es va acudir a aquesta via. De manera significativa, es tractava d’un tema menor.

El primer cas és la Sentència 6/2025, de 8 juny, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1, rec. 336/2023. El tema del recurs era la petició del restabliment econòmic en una concessió d’un pàrquing públic. En la demanda es va sol·licitar que el jutge fes ús de la mediació per fixar la quantia del restabliment.

La sentència va desestimar el recurs pel que fa a l’existència d’un desequilibri econòmic, però el que és destacable són els termes amb què rebutja la petició de recórrer a una mediació judicial. La sentència diu: «Com a conseqüència dels raonaments anteriors, és procedent la desestimació del recurs contenciós administratiu, la qual cosa engloba també l’estranya sol·licitud que es dicti una provisió que acordi l’inici d’un procediment de mediació extrajudicial; no ja perquè no es reconegui l’existència d’un desequilibri econòmic, sinó també perquè suposaria, a més d’una clara infracció de l’article 77 LJCA, una alteració legalment proscrita de la manera formal de terminació del procés contenciós administratiu mitjançant una sentència un cop el plet es declari conclús a aquest fi». Qualifica, doncs, «d’estranya sol·licitud» el que permet la llei, i afirma que la petició d’aplicar l’article 77 de la llei jurisdiccional seria una forma no permesa de posar fi al plet, quan la llei permet acudir a aquesta via amb els escrits de demanda i contestació. Aquest raonament, contrari al que diu la llei, posa de manifest la dificultat d’introduir la mediació intrajudicial.

El cas positiu és el que va tenir lloc en el procediment 269/2022 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 10 de Barcelona. El conflicte enfrontava diversos veïns de les Cabanyes amb el seu ajuntament, pel fet de la posada en funcionament en un carrer d’unes pilones que impedien la lliure circulació de vehicles.

L’aplicació pràctica de

la mediació intrajudicial

Petició del restabliment econòmic en una concessió d’un pàrquing públic.

Posada en funcionament en un carrer d’unes pilones que impedien la lliure circulació de vehicles.

pexels-esh3rwey-4236264_edited.jpg

Els veïns van demanar que se’ls facilitessin uns comandaments per controlar les pilones. Davant la negativa, varen interposar un recurs contenciós en què al·legaven, entre altres motius, que es vulnerava el seu dret de propietat (accés als seus habitatges).

En aquest cas, el conflicte enfrontava els interessos de l’Ajuntament al control de la via pública (seguretat, conversió en zona de vianants), i els interessos dels veïns a poder accedir als seus habitatges o locals comercials. El jutge va derivar el conflicte a la mediació de l’article 77, i el Centre de Mediació de Catalunya va nomenar una mediadora. Les parts van acceptar la mediació, i van arribar a un acord, que es va fer arribar al jutjat. El Jutge va convertir l’acord en sentència, amb què va posar fi al recurs. L’acord de les parts va consistir a determinar que l’Ajuntament lliuraria dos comandaments per habitatge i local comercial i les condicions de l’ús dels comandaments. Sens dubte, és un tema menor, però que va permetre donar resposta a un conflicte de manera més ràpida i amb satisfacció per a les dues parts.

Joaquín TORNOS MAS

CRAI Biblioteca de Dret. Universitat de Barcelona 2026

bottom of page