
Cas pràctic
La Maria és una infermera del servei d’urgències d’un gran hospital, en el qual, a partir de les retallades de pressupost, gairebé no es contracta personal per cobrir les baixes. A més, els professionals que accepten aquests contractes tenen poca experiència i desconeixen la cultura del centre.
La realitat és que la pressió assistencial comença a resultar insostenible i afecta tant els professionals com la qualitat del servei que reben els pacients. Hi ha tanta feina que els facultatius no disposen de prou temps per explicar amb detall els informes d’alta, i alguna vegada es limiten a lliurar per escrit les indicacions del tractament i normes de reconsulta. En alguns casos, els pacients o familiars acaben preguntant a la persona que els lliura l’informe —una infermera o, fins i tot, una administrativa— perquè els aclareixi alguns dubtes. En general, es tracta de professionals amb anys d’experiència, que coneixen bé els protocols i informen sobre el que figura en els informes d’alta, per resoldre possibles dubtes.
La Maria és una infermera recentment incorporada i, en l’afany d’ajudar, intenta estar pendent per agilitzar les altes. Un pacient que està recollint les pertinences per anar-se’n a casa li comenta que l’analgèsic que té pautat ja l’ha pres abans i no li calma el dolor. Li pregunta si li pot recomanar una altra cosa. La Maria li aconsella que, si ho considera necessari, augmenti un comprimit i li diu que, en lloc de cada vuit hores, el pot prendre cada sis.
En aquell moment el doctor Vela, que es troba al box contigu, sent la conversa i s’hi acosta per corregir aquesta indicació. Davant del pacient i la família, li diu que ella no és ningú per interpretar el tractament i que, si vol donar respostes, hauria d’haver estudiat els anys que ell va estudiar, perquè el fet d’estar a prop de metges no la faculta per parlar com si en fos un. La Maria surt plorant del box i es tanca al vestuari. Gairebé no pot respirar i no es veu capaç de continuar treballant. Minuts després comunica a la seva cap que es troba malament i abandona el servei. Va directament al centre de salut i demana la baixa per ansietat.
No satisfet amb l’escena, el doctor Vela s’adreça al departament de persones per comentar que les infermeres fan i desfan al seu criteri i registra la queixa per escrit. Aquesta acció desencadena un mal ambient en el servei d’urgències entre alguns metges i infermeres. Algunes infermeres es resisteixen a coincidir amb el facultatiu per por a rebre el mateix tracte.
El mal ambient s’estén entre altres professionals del servei, i arriba a afectar el bon ambient que hi havia fins aleshores i que era el que ajudava a suportar l’alta càrrega de treball.
Descripció del desacord o conflicte
El conflicte té l’origen en un context d’alta pressió assistencial i manca de recursos, agreujat per la incorporació de professionals amb poca experiència i, possiblement, sense un procés d’acollida adequat. En aquest escenari, es produeix un desacord professional i relacional entre una infermera recentment incorporada (Maria) i un facultatiu (doctor Vela) arran d’una indicació terapèutica feta davant d’un pacient.
D’una banda, la Maria actua amb voluntat d’ajuda i d’agilitzar el servei, però excedeix les seves competències en modificar una pauta farmacològica. De l’altra, el doctor Vela corregeix aquesta actuació de manera pública, potser de manera desproporcionada i desqualificadora, cosa que genera una situació d’aparent humiliació professional davant del pacient i la família.
El conflicte transcendeix l’episodi puntual i es converteix en un conflicte relacional i organitzatiu, amb conseqüències personals (baixa laboral per ansietat), professionals (desconfiança, por i evitació) i col·lectives (deteriorament del clima laboral al servei d’urgències), que afecta, finalment, la qualitat assistencial.
Arguments per a la mediació com a via de resolució
1. Conflicte relacional amb impacte organitzatiu
No ens trobem únicament davant d’un error puntual o un desacord tècnic, sinó davant d’un conflicte relacional que ha deteriorat

El cas del servei
d'urgències
El conflicte té l’origen en un context d’alta pressió assistencial i manca de recursos, agreujat per la incorporació de professionals amb poca experiència i, possiblement, sense un procés d’acollida adequat.
la confiança entre professionals i ha generat un mal ambient generalitzat al servei. La mediació permet abordar no només el fet concret, sinó també l’impacte emocional i relacional del conflicte.
2. Necessitat de restablir la comunicació i el respecte professional
La mediació ofereix un espai segur i confidencial en què les parts poden expressar com han viscut la situació, reconèixer els límits competencials de cadascú, i reconstruir una comunicació basada en el respecte i la col·laboració interdisciplinària.
Pensem que aquest aspecte és especialment rellevant en equips sanitaris, en què el treball coordinat és essencial.
3. Prevenció de l’escalada del conflicte i del dany col·lateral
La judicialització o la gestió estrictament disciplinària del conflicte pot cronificar-lo i ampliar-ne els efectes negatius. Disposem de molts casos en què és del tot així. En canvi, la mediació permet aturar l’escalada, evitar la polarització entre col·lectius (metges-infermeres), i reduir l’impacte que té sobre terceres persones i sobre el servei.
A més, en aquest cas, una mediació facilitarà que la Maria pugui reconèixer que va actuar fora de les seves competències, i que el doctor Vela pugui prendre consciència de l’efecte del seu tracte despectiu i públic (encara que potser no va ser amb mala voluntat).
Tot això, sense necessitat d’imposar sancions, sinó promovent la responsabilització conscient i el compromís de canvi.
4. Millora del clima laboral i de la qualitat assistencial
Un dels objectius clau de la mediació és restaurar el clima de treball, establint acords clars sobre els canals adequats de comunicació, la gestió de dubtes clínics i, per descomptat, les formes de correcció i supervisió davant de pacients.
Això repercuteix directament en el benestar dels professionals i en la qualitat del servei prestat als pacients i les seves famílies.
Possible desenllaç mitjançant la mediació
A través d’un procés de mediació, les parts poden arribar a un acord que inclogui en aquest cas, entre altres coses:
-
el reconeixement mutu de responsabilitats,
-
una disculpa o reparació simbòlica,
-
el compromís d’evitar correccions públiques davant de pacients,
-
la definició clara de rols i límits competencials,
-
mesures organitzatives per prevenir situacions similars.
D’aquesta manera, la mediació no només resol el conflicte concret, sinó que restaura les relacions professionals i enforteix l’equip, alhora que contribueix a un entorn de treball més saludable
i segur.
Carles GARCIA ROQUETA