Cas pràctic

El Kosta és un nen de 5 anys, fill d’una mare sèrbia i d’un pare andalús que es van conèixer a l’Índia en projectes humanitaris. Després d’iniciar una relació i casar-se arran de l’embaràs, la família va viure primer a Sevilla i posteriorment es va traslladar a Smederevo (Sèrbia). A partir dels dos anys del nen, la relació de parella es va deteriorar fins a la separació. El pare, amb dificultats d’adaptació a la vida a Sèrbia, va tornar a Sevilla, on actualment viu amb els seus pares i sense feina estable. La mare continua residint a Sèrbia amb el fill, amb estabilitat laboral i suport familiar.

La mediació s’inicia a petició del pare, per recomanació professional del seu psicòleg, i amb l’acceptació de la mare, amb l’objectiu de regular el règim de custòdia i visites en un context de coparentalitat internacional, davant la propera escolarització obligatòria del menor.

En aquest cas de conflicte familiar amb diferències culturals i nacionals entre els progenitors, la mediació es va centrar principalment en els problemes de comunicació vinculats al passat, al present i al futur de la relació parental. Al ser un conflicte transfronterer cal tenir present La Recomanació (98) 1 del Comitè de Ministres dels Estats Membres del Consell d’Europa sobre la Mediació Familiar, reconeixent la internacionalització de les relacions familiars i els problemes propis d’aquest fenomen, indica a la seva Secció VII a que: “els Estats haurien, si escau, de contemplar la possibilitat d’establir mecanismes de mediació en els casos en què intervingui un element d’estrangeria, sobretot en les qüestions relatives als nens, en particular quan es tracta de la tutela o del règim de visites de pares que viuen o preveuen viure en Estats diferents.” (Merino, 2023)

El procés seleccionat va ser la mediació transformativa segons Munné (2022) incorporant tècniques narratives. Les sessions van començar amb estratègies comunicatives en trobades conjuntes, com el parafrasegi, que van permetre a cada part escoltar el relat de l’altra des de la perspectiva imparcial del mediador i clarificar les seves posicions inicials.

En sessions individuals es va treballar l’escolta mirall, facilitant la presa de consciència de pors i emocions no expressades, especialment el temor de la mare a perdre el vincle del pare amb el fill davant la possibilitat que formés una nova família. Posteriorment, en una sessió conjunta, la tècnica de la cadira calenta va permetre visibilitzar el sentiment del pare de ser el “perdedor” del procés i la seva demanda de compensació mitjançant un repartiment del temps amb el fill que no tenia en compte la seva estabilitat.

​