Formació de la persona mediadora a la universitat 

Immaculada ARMADANS /

Professora agregada i coordinadora del màster en Mediació en Conflictes de la Universitat de Barcelona

La formació de la persona mediadora és clau per aportar reconeixement social i identitat professional a aquesta professió, la qual justament té com a instrument principal «la persona mediadora» (Blanco, 2023).

Des de la universitat es proporcionen els coneixements científics (Blanco et al., 2025, Munuera et al., 2020) necessaris per comprendre i analitzar el conflicte humà (objecte d’estudi i/o d’intervenció), i també es facilita el desenvolupament d’habilitats pràctiques per avaluar, acompanyar, investigar i/o intervenir en els conflictes a escala tant individual, grupal o social com estructural. És important el desenvolupament de competències, però especialment ho són els «resultats d’aprenentatge», que es basen en els canvis en el perfil competencial de l’estudiant i/o allò que aplica en els diferents contextos que ho requereixen (familiar, comunitari, empresarial, educatiu, etc.).

En un programa formatiu i/o d’aprenentatge, cal incorporar-hi tres nivells d’aprofundiment: 1) el saber (referit a conceptes, informacions, models teòrics, etc.); 2) el saber fer (referit a les destreses, habilitats pràctiques, etc.), i 3) el saber ser o estar (referit a actituds, valors i comportaments que guien la nostra manera d’actuar). En aquest darrer nivell de competències, anomenades també «autoimplicatives», s’hi troben l’autoconeixement o la consciència de si mateixa de la persona mediadora (self-awareness), l’autoregulació emocional i la cura de si mateixa, les quals esdevenen la clau per conèixer i/o canviar, si cal, tots els recursos personals que són imprescindibles per generar unes interaccions satisfactòries en el procés de mediació (Ordóñez i Armadans, 2022).

​

El procés formatiu implica no només aprendre a mediar i/o adquirir tècniques, sinó també transformar-se com a persona, al llarg del desenvolupament del perfil competencial. Cada estudiant va construint i configurant de manera dinàmica la seva identitat professional a partir de l’autoconcepte individual i el sentit de pertinença al nou col·lectiu professional en formació. I això s’anirà concretant (passant inevitablement per situacions d’incomoditat) en l’adquisició d’una nova manera de mirar el món, les persones, les relacions humanes, i d’actuar en conseqüència, de manera coherent amb els valors de la mediació.