Mediació laboral: eina de solució del conflicte laboral, individual o col·lectiu
Susana MORENO CÁLIZ /
Professora titular de Dret del treball i de
la Seguretat Social de la UB i membre de la Comissió de Mediadors del Tribunal Laboral de Catalunya
La mediació laboral és una eina de solució del conflicte laboral, individual o col·lectiu, que es manifesta en seu judicial, com a pas previ al procés judicial davant de l’òrgan de la jurisdicció social —conciliació o mediació prèvia regulada en el capítol I de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social (publicada en el BOE núm. 245, d’11 de novembre)—, o bé en l’àmbit extrajudicial, com a mitjà de solució de conflictes. Convé assenyalar que la mediació laboral ha estat exclosa de l’àmbit de la recent Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, en matèria d’eficiència del servei públic de justícia (publicada en el BOE núm. 3, de 3 de gener), d’acord amb l’article 3.2.
Les eines que permeten resoldre el conflicte fora de la via judicial són la mediació i la conciliació, d’una banda, que tenen elements comuns i són instruments similars —tot i que presenten alguna diferència de matís— i, d’altra banda, l’arbitratge. En aquest últim, la figura de l’àrbitre s’assimila al jutge mentre el tercer resol el conflicte, sempre que les parts s’hagin sotmès voluntàriament al procés d’arbitratge.
En qualsevol cas, ens trobem amb la figura d’un tercer que intervé i participa en la resolució del conflicte. Aquesta participació pot ser un mecanisme de solució heterònom del conflicte, en el qual s’ajuda les parts a resoldre’l, en relació amb el mecanisme d’autocomposició d’aquest conflicte, o bé de resolució del conflicte per les mateixes parts, en virtut de la seva capacitat negociadora i de la reconeguda autonomia de la seva voluntat.
En la mediació, el tercer intervé ajudant les parts perquè resolguin el conflicte laboral, que pot ser jurídic o d’interessos. La conciliació és una figura similar, ja que el tercer intervé apropant les postures de les parts perquè elles resolguin el conflicte.
"Les eines que permeten resoldre el conflicte fora de la via judicial són la mediació i la conciliació, d’una banda, que tenen elements comuns i són instruments similars —tot i que presenten alguna diferència de matís— i, d’altra banda, l’arbitratge."
Escoltar les parts és molt important, perquè verbalitzen el conflicte i el tercer pot veure no només les discrepàncies de la part social i empresarial, sinó també els punts en comú. No obstant això, a diferència de la mediació, en la conciliació el tercer no fa propostes de solució i, per tant, la mediació és un mecanisme més intens i dinàmic, perquè la intervenció del mediador consisteix a fer, quan finalitzi l’acte d’intervenció de les parts i després escoltar la versió d’aquestes, una proposta mediadora.
Un exemple de solució extrajudicial de conflictes laborals és el que es resol davant del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), una fundació creada pels agents socials (sindicats i associacions empresarials més representatives a Catalunya) que exerceix funcions de conciliació, mediació i arbitratge laboral. La mediació la fa una comissió mediadora formada per quatre membres: dos representants dels agents socials (un representant de cada sindicat més representatiu) i dos representants de les associacions empresarials (un de la petita i mitjana empresa, i un altre de l’empresa, en general).
