Cas pràctic
Alí Abdou és un jove marroquí de dinou anys que va arribar fa dos anys de forma il·legal a Espanya per reunir-se amb el pare i la mare, que s’havien instal·lat un any abans, amb una altra filla menor (set anys), en un poblet de la província.
L’Alí explica que els havien convençut que aquí es vivia com al paradís, de manera que la seva família va vendre tot el que tenia per poder pagar el passatge en una pastera. Ni s’imaginaven els problemes que després tindrien per trobar feina i subsistir, de manera força miserable, amb els pares i la germana; els altres tres germans s’havien quedat, de moment, al Marroc, amb els avis.
Vivien i dormien tots quatre en una mena de caseta traster d’una casa de camp, la qual vigilaven a canvi de poder-hi viure. L’Alí va aconseguir, per fi, un treball de peó i, amb molt d’esforç, es va poder comprar una moto de segona mà, que ell mateix va arreglar, va pintar amb colors vius i va deixar gairebé com nova.
L’Alí estava molt content amb la moto de trial, que utilitzava sempre per desplaçar-se a tot arreu. L’Alí es passejava orgullós amb la moto i creia que els nois del poble l’envejaven per tenir la moto que ells no tenien, ja que molts estudiaven i no tenien possibilitats de comprar-se’n una.
Un dia l’Alí va deixar la moto aparcada al poble mentre feia uns encàrrecs de la mare. En tornar, va trobar la moto mal pintada, tirada per terra i mig trencada…
Es va sentir ple d’ira i es va jurar a ell mateix que això no quedaria així. Va començar a preguntar qui havia estat, algú li va dir que havien estat uns nois que, després, havien escapat. Va arribar al convenciment que havia estat un noi del poble, que a l’Alí li semblava que sempre mirava la moto.
Amb molta ràbia, va començar a donar voltes pel poble, i en una placeta va trobar un grup de nois i li va semblar que es reien d’ell… Entre ells hi havia el que l’Alí creia el causant de les destrosses a la seva moto… Sense dir cap paraula, se li va acostar, va treure una petita navalla i se la va clavar a l’espatlla… El noi va caure a terra, ple de sang, i l’Alí va fugir enmig de la confusió.
El noi que va patir l’agressió era fill d’una família molt coneguda i estimada al poble. Va ser traslladat d’urgència a l’hospital. Aquella mateixa nit la gent del poble va organitzar una mena de «batuda» per «agafar» el jove magribí… L’exaltació general era tan gran que es temia un linxament…
L’Alí va ser detingut i, després, va quedar en llibertat provisional, però va haver d’amagar-se per por de ser agredit per la gent del poble. Els pares han rebut amenaces, i estan molt preocupats i atemorits pel fill i per la seva altra filla.
Al poble… hi ha una enorme commoció entre els veïns, i es parla del succés a les botigues i als bars. Molts tenen sensació d’inseguretat; d’altres senten ràbia pel que ha passat. La comunitat magribina, amb el líder al capdavant, també tem les reaccions que es puguin produir en contra dels membres de la seva comunitat i les repercussions negatives que pot tenir el fet respecte a tots.
Conflicte entre joves arran
de les destrosses d'una moto
Un dia l’Alí va deixar la moto aparcada al poble mentre feia uns encàrrecs de la mare. En tornar, va trobar la moto mal pintada, tirada per terra i mig trencada…
Gestió mediadora del cas
El cas va ser derivat des del jutjat. La persona mediadora es va posar en contacte, primer, amb l’Alí, que estava amagat en una caseta per guardar eines del camp, allunyada del poble. L’Alí va explicar com es va sentir en el moment de l’agressió, com se sentia ara mirant la situació en perspectiva, i va manifestar estar-ne penedit: no volia fer tant de mal i estava disposat a fer el que fos necessari per reparar el dany causat en un moment d’ira en què no va calibrar les conseqüències. Volia demanar perdó i tractar de reparar el dany i la situació causada al noi que n’havia estat víctima, i que ni tan sols sabia si realment era qui havia fet malbé la seva moto.
La víctima en qüestió, al cap de diverses setmanes de sortir de l’hospital, també va voler parlar amb la persona mediadora. El noi i els seus pares van comentar que, després de l’agressió, el jove no volia sortir de casa, ni per anar amb els amics, ni per assistir a la universitat, ni res. Tenia moltíssima por de ser agredit de nou.
Es va dur a terme una mediació indirecta, i es va treballar també amb persones del poble i de la comunitat magribina.
Les conseqüències de la tasca mediadora i reparadora van ser que el noi que havia estat víctima, tot i no voler trobar-se en un espai de mediació amb el noi agressor, en rebre les disculpes, conèixer la voluntat reparadora i la petició de perdó per part del victimari, a través de la persona mediadora es va sentir més tranquil i va tornar a sortir de casa. De mica a mica, va poder recuperar la vida habitual.
La comunitat, tant les persones nascudes al poble com les vingudes de fora, també van poder recuperar la sensació de calma i de seguretat, ja que s’havia donat una resposta reparadora i integradora al delicte. Respecte a la situació penal, el Ministeri Fiscal va canviar l’acusació inicial de temptativa d’homicidi per delicte de lesions, i es va tenir en compte la reparació moral efectuada.
Anna VALL RIUS