Tecnopolítica, notícies falses i xarxes
L’àmplia influència dels idearis populistes en l’opinió pública seria impensable sense la capacitat de les xarxes socials per propagar continguts simplistes i d’impacte emocional en temps de tecnopolítica i notícies falses o fake news (notícies d’aparença versemblant, inventades o distorsionades volgudament). Avui, les relacions de poder es vehiculen d’una manera significativa per mitjà del control de les xarxes (X, Facebook, Instagram, YouTube, TikTok, etc.), com a eines aptes per viralitzar missatges de ràpida repercussió en el vot i els hàbits quotidians de la ciutadania.
En pocs anys, les vies tradicionals del debat polític i social i els codis de control de falsedats que regien els espais de la premsa convencional i les televisions en les campanyes electorals s’han vist desbordats per l’ús massiu de les tecnologies de la informació i la comunicació digital, tan eficaces per fer circular idees i notícies en un temps accelerat com esquívoles als filtres de rigor, veracitat i contrast amb la realitat.
En el marc d’aquesta transformació cultural, importants consensos inherents a la democràcia liberal i l’estat de dret són qüestionats. L’aspiració a una àgora global en què l’avenç tecnològic contribueixi a la participació, la igualtat i la resposta civilitzatòria als grans reptes de la humanitat (la pobresa, les guerres, el canvi climàtic, etc.) cedeix enfront d’un ciberespai opac i un entramat econòmic, tecnològic i polític, de vocació autoritària, orientat a l’única cerca del guany.
Un conjunt de gegants tecnològics (big tech) concentra, amb lògica d’oligopoli, un poder inèdit a escala nacional i geopolítica. Els productes, codis i pautes de Google, Amazon, Apple, Meta i Microsoft, cada vegada més sofisticats i permeables a les potencialitats de la intel·ligència artificial, escapen a les facultats reguladores, executives i fiscalitzadores d’estats i organitzacions internacionals. Alhora, els drets i les llibertats esdevenen vulnerables enfront de fenòmens crítics, com ara la disponibilitat de dades personals delicades —creences, opinions polítiques, orientació sexual, etc.— per a usos d’explotació comercial o tecnovigilància; la incitació, mitjançant fal·làcies i prejudicis, a estats d’opinió d’efectes rellevants (victòria electoral de Trump el 2016, Brexit, etc.), i les bombolles que polaritzen i frustren el debat serè i respectuós entre opinions divergents.
El context d’infoxicació i abús del consum de notícies poc fiables afavoreix la «postveritat», com a temptació de relativitzar la diferència epistemològica essencial entre el que és fals i el que s’ajusta als fets de la realitat i és veraç. A la vegada, es relaxen les exigències morals d’evitar la mentida i s’incorre en difamació, calúmnia, manipulació, etc. Es dibuixa un escenari distòpic, idoni per als discursos d’ultradreta i d’exaltació identitària, que degrada l’ethos i l’imaginari social amb «fets alternatius» i suscita múltiples interrogants cognitius, ètics, deontològics i jurídics:
— Com es pot regular a escala transfronterera l’ús expansiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les xarxes socials?
— Com cal ponderar el dret a la llibertat d’expressió en contrast amb la protecció d’altres béns jurídics que requereixen protecció enfront de la demagògia i el sensacionalisme?
— Quins mecanismes poden contribuir a preservar la necessària distinció entre veritat i falsedat (com a premissa intel·lectual legítima de la il·lustració, el racionalisme i el progrés científic) en la percepció d’una ciutadania reflexiva?
Professor de Ciència Política i de l'Administració UB
Bibliografia