El populisme és un concepte complex, sobre la definició del qual no hi ha consens, ja que alguns autors el consideren una ideologia, mentre que d’altres creuen que es tracta d’una manera de fer política o d’una lògica política. Igualment, n’hi ha que identifiquen el populisme com a propi dels moviments de la dreta radical contemporània, amb líders com ara Donald Trump, Javier Milei o Matteo Salvini, mentre que d’altres l’han identificat amb una tradició plebea i esquerrana i apunten que actualment es pot manifestar en figures polítiques com ara Bernie Sanders, Jeremy Corbyn o Iannis Varoufakis. Tampoc no és estrany trobar qui entén que totes aquestes figures són manifestacions del populisme, encara que presentin diferències notables entre si.

​

En certa manera, els estudiosos del populisme han identificat una sèrie de característiques clau que, quan apareixen, justifiquen l’ús d’aquest concepte. La principal és que el populisme entén la societat com a dividida en dos grups homogenis principals: el poble —pur, virtuós i majoritari— i l’elit —corrupta, malvada i minoritària. Com es veu, el populisme introdueix categories morals per entendre la societat i entén que és la voluntat del poble —definit de diverses maneres segons el moviment polític en què s’inscrigui, però sempre com a bondadós— la que ha d’orientar la política. Això fa que el populisme cerqui polaritzar la societat, tant afectivament com políticament, per intentar recrear la distinció entre poble i elit, cosa que generalment es canalitza recorrent a lideratges forts i carismàtics. El populisme veu en aquests lideratges l’autèntica representació del poble i els considera com els únics legitimats per exercir el poder en nom seu.

​

Històricament, el populisme correspon a un fenomen i un concepte sorgits al segle XIX, d’una banda, a Rússia i, de l’altra, als Estats Units. En el cas rus, apareix amb els narodniki, un moviment d’inspiració socialista que tenia una important base agrària i lluitava per mobilitzar els camperols —per a ells, una classe revolucionària—, amb l’objectiu d’enderrocar l’imperi tsarista. Als Estats Units, en canvi, sorgeix a finals del segle XIX als estats de l’Oest Mitjà un «populisme de praderia», el qual entén que el poble són els agricultors lliures i independents, explotats per l’elit, la qual està formada per banquers corruptes que viuen a costa del que aquests agricultors han produït. Des d’aquest origen agrari, el populisme ha anat evolucionant de manera diversa cap als moviments vigents avui dia, com els esmentats al començament.

​

Joan Antón-Mellón

Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració UB

​

​

​