top of page

Populisme punitiu

Populisme i dret constitucional

A l’hora d’iniciar-nos en l’estudi del populisme des del dret constitucional, el primer problema que se’ns planteja és la manera d’identificar-lo. Amb raó, s’ha defensat que el populisme és una ideologia «feble» (Ginsburg i Huq, 2018, p. 82), és a dir, que no té un cos ideològic clar o definit, sinó que es tracta d’una suma de pràctiques, més o menys homogènies, que abasten tots els àmbits ideològics (esquerra, dreta, nacionalisme, multiculturalisme, etc.). Entre els polítics o moviments populistes, són pràctiques habituals la divisió de la societat entre un «poble bo» i una elit o casta, la identificació del poble amb el líder populista, o el menyspreu pels límits del poder de la majoria.

​

Des d’una perspectiva jurídica, aquests factors plantegen una sèrie de desafiaments a l’estabilitat institucional i a l’estat de dret. Entre d’altres, es produeix una exaltació desmesurada del principi democràtic, que qüestiona la divisió dels poders i la garantia de la independència dels poders de control (com ara el poder judicial i el tribunal constitucional); es justifica l’abús de la minoria per part de la majoria, o es qüestiona el pluralisme polític i es deslegitima l’adversari, cosa que impedeix arribar a un consens a l’hora de prendre decisions fonamentals, desestabilitza el sistema i n’impedeix el funcionament normal.

​

Es pot considerar que certes formes de populisme són consubstancials a la democràcia i que és impossible evitar-ne l’aparició, ja que el problema rau més aviat a trobar la manera de limitar-ne la influència (Rivero, 2017, p. 49). A més, cal tenir en compte que es tracta d’una degradació institucional i de l’estat de dret que es produeix de manera gradual, per mitjà d’una lenta erosió, sense un punt d’inflexió clar i definit (Ginsburg i Huq, 2018, p. 71). Tampoc no es pot perdre de vista que el populisme no es presenta obertament com el que és, sinó que manté una aparença de respecte a l’estat de dret, a la vegada que mira d’apoderar-se dels conceptes i les categories del constitucionalisme tergiversant-ne el significat (Martinico, 2021, p. 11).

​

We the People_edited.jpg

Per abordar aquests desafiaments, sembla adequat reconèixer com a punt de partida que l’auge actual del populisme és una resposta als problemes socials i polítics d’avui dia (Rosanvallon, 2020, p. 26). No hi ha una recepta única per frenar el populisme, però, en general, es pot dir que per fer-hi front, les democràcies constitucionals han de garantir la independència dels instruments contramajoritaris, per evitar-ne la parasitació i instrumentalització, i reforçar la cultura democràtica i constitucional (Levitsky i Ziblatt, 2021, pàg. 16-17), ja que, en última instància, cal tenir present que «la constitució no es defensa sola» (Mounk, 2018, p. 266).

​

​

​

Oriol Rodríguez Vidal

Investigador predoctoral de Dret Constitucional UB

Ginsburg, T., & Huq, A. Z. (2018). How to save a constitutional democracy. The University of Chicago Press

Levitsky, S., & Ziblatt, D. (2021). Cómo mueren las democracias (G. Deza Guil, Trad.). Ariel.

Martinico, G. (2019). Il diritto costituzionale come speranza: Secessione, democrazia e populismo alla luce della Reference Re Secession of Quebec. G. Giappichelli.

Mounk, Y. (2018). El pueblo contra la democracia: Por qué nuestra democracia está en peligro y como salvarla. Paidós.

Rivero, À., Zarzalejos, J., & del Palacio, J. (Eds.). (2017). Geografía del populismo: Un viaje por el universo del populismo desde sus orígenes hasta Trump. Tecnos.

Rosanvallon, P. (2020). El siglo del populismo. Galaxia Gutenberg.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Bibliografia

bottom of page