Teòrics del populisme
El terme populisme, referit a un fenomen polític, social i cultural, es va originar a finals del segle XIX. Des de llavors, especialment durant l’últim terç del segle XX i d’ençà que ha començat el segle XXI, la paraula ha esdevingut un comodí. Així, sentim a parlar de governs populistes, de propostes populistes, de polítics que fan populisme, o de populisme de dretes i d’esquerres.
El populisme s’ha tractat en una gran quantitat de llibres i articles acadèmics, així com en reportatges i articles periodístics. Malgrat aquesta abundància de textos que analitzen el concepte i ens n’informen, no hi ha una definició àmpliament acceptada del terme, més enllà de les més bàsiques que podem trobar als diccionaris. Per exemple, al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, la paraula es defineix com el «corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble», mentre que aI Cambridge Dictionary trobem una definició semblant, però amb aquest afegitó final tan significatiu: «[...] by giving them what they want». Com es pot veure, més que no pas definicions precises que tanquen portes, aquestes descripcions ens plantegen preguntes i dubtes sobre com caldria entendre el concepte.
I és que, més que definir-lo, sovint el que es fa és esmentar-ne els trets característics. Malgrat les discrepàncies, hi ha un cert acord sobre la concurrència de diversos elements: antielitisme, referència al poble i a la seva voluntat, protagonisme d’un líder personalista, al·lusió a enemics comuns, simplificació del discurs i reforç de les referències identitàries.
Entre la multiplicitat d’autors i autores que han escrit sobre el populisme, hem seleccionat algunes de les aportacions que ens poden ajudar a entendre el concepte i, potser, a comprendre’ns com a subjectes influïts per les dinàmiques politicosocials actuals que es poden identificar com a populistes.
Professor de Filosofia del Dret UB
Pierre Rosanvallon. Per a aquest autor, el populisme, més que no pas un problema, és una «forma de resposta als conflictes contemporanis». Des d’una mirada àmplia, Rosanvallon considera que la cultura política populista es caracteritza per una concepció del poble, una teoria de la democràcia, una modalitat de representació, una política i filosofia de l’economia, i un règim de passions i emocions.
Pierre Rosanvallon, El siglo del populismo. Historia, teoria, crítica¸ Galaxia Gutenberg, 2020.
Ernesto Laclau. Laclau deia que el populisme no era un tipus de moviment ni una ideologia, sinó una lògica política. Per a ell, consistia en una manera de construir la política que «es basa a dividir la societat en dues i a cridar a la mobilització dels «de baix» contra el poder existent». A més, hi afegia que «hi ha populisme cada vegada que l’ordre social és viscut com a essencialment injust i que es crida a la construcció d’un nou subjecte de l’acció col·lectiva —el poble— capaç de reconfigurar aquest ordre en els seus fonaments. Sense construcció i totalització d’una nova voluntat col·lectiva, no hi ha populisme».
Ernesto Laclau, La razón populista, FCE, Buenos Aires, 2005
Chantal Mouffe. Aquesta autora ha estat un dels referents principals a l’hora d’identificar els anys posteriors a la crisi del 2008 com a «moment populista» i també ha impulsat d’una manera decidida l’estratègia populista d’esquerres. Per a Mouffe, el populisme és una aportació positiva per construir polítiques d’esquerres que, a la vegada, es pot configurar com una alternativa al populisme de dretes.
Chantal Mouffe, Por un populismo de izquierda, Siglo XXI Editores, Madrid, 2018;
El poder de los afectos en la política. Hacia una revolución democràtica y verde, Siglo XXI Editores, Madrid, 2023.
Cas Mudde. L’any 2004 Mudde va definir el populisme com una ideologia que considera que la societat, en última instància, està dividida en dos grups homogenis i antagònics, el «poble pur» versus l’«elit corrupta», i que sosté que la política ha de ser l’expressió de la volonté générale del poble.
Cas Mudde, “The Populist Zeitgeist”, en Government and Opposition, vol. 39, n. 4, 2004, 541-563, p. 544. Del mateix autor: Populismo: una breve introducción, Alianza Editorial, Madrid, 2019
