Líders del populisme
Els quatre líders polítics i expresidents dels seus països que aquí es presenten —Silvio Berlusconi, Hugo Chávez, Jair Bolsonaro i Donald Trump— comparteixen una sèrie de característiques comunes que permeten adscriure’ls a la categoria política del populisme.
Per als líders esmentats, la qüestió del lideratge és d’importància cabdal. En tots quatre casos, la figura del líder dins del moviment polític se situa per sobre l’organització a partir de la qual actuen, ja sigui creant un partit el lideratge del qual s’hagi decidit amb antelació —com els de Berlusconi i Chávez—, ja sigui partint de partits polítics existents prèviament però que hagin quedat subordinats al tipus d’acció política empresa pel líder populista en qüestió —Trump, amb el Partit Republicà, o Bolsonaro, amb els partits als quals s’afilia per poder presentar les seves candidatures presidencials.
Els seus lideratges, a més, s’han construït sota la imatge de figures que representen i salven el poble, per la qual cosa la seva presència mediàtica té un paper destacable. En els casos de Berlusconi i Trump, tots dos ja tenien una important relació amb les cadenes televisives dels països respectius abans d’entrar en política —Berlusconi era el president de Mediaset, mentre que Trump va ser copropietari del concurs televisiu dedicat a Miss Univers. Pel que fa a Chávez i Bolsonaro, tots dos van utilitzar la presència a la televisió per guanyar popularitat, estratègia en la qual destaca la creació del programa Aló presidente per part de Chávez durant el seu mandat, espai protagonitzat per ell mateix.
_edited.jpg)
A la vegada, els quatre líders van desenvolupar un discurs polític que cercava polaritzar la societat entre un «nosaltres» i un «ells», en què el «nosaltres» corresponia al poble, al qual el líder populista afirmava representar, mentre que l’«ells» seria l’elit, caracteritzada com a corrupta i poderosa, contrària a la voluntat popular. En aquest cas, l’orientació esquerrana de Chávez el va portar a construccions del «nosaltres» i l’«ells» diferents de les dretanes de Berlusconi, Bolsonaro i Trump.
Doctorand de Ciència Política UB
Silvio Berlusconi (1936-2023) va ser el fundador del conglomerat mediàtic italià Mediaset i president del Consell de Ministres d’Itàlia en tres etapes: entre el 1994 i el 1995, entre el 2001 i el 2006, i entre el 2008 i el 2011. El primer govern de Berlusconi es va caracteritzar per implementar noves tècniques de comunicació a fi de distanciar-se dels partits polítics i la classe política tradicionals, en aquells moments implicats en casos de corrupció. Berlusconi es va presentar com un líder fort i amb coneixements tècnics capaç de dirigir Itàlia en un període de crisi, per la qual cosa va decidir exaltar la seva figura com a empresari d’èxit, a la vegada que es presentava com un ciutadà italià normal i corrent. El populisme de Berlusconi destaca per la sobreexposició mediàtica i per l’exaltació de la seva excentricitat inherent, finalitat per a la qual va ser decisiu el seu perfil de propietari dels principals conglomerats televisius del país. En aquest sentit, Berlusconi va aplicar la simbologia dels tifosi a la política —com ara el nom del seu partit: Forza Italia—, tot aprofitant la seva condició de propietari de l’AC Milan. En les seves campanyes, Berlusconi apel·lava a la població i hi apareixia com el seu representant i salvador, mentre se centrava a qüestionar l’elit política, en una oposició populista clàssica. La seva manera de fer política va suposar una mercantilització que va debilitar les institucions democràtiques.
Hugo Chávez (1954-2013) va ser un polític i militar que va presidir Veneçuela entre el 1999 i el 2013. L’any 1992 va organitzar un cop d’estat fallit pel qual va ser condemnat, i va tornar a l’activitat política després de sortir de la presó. Des d’una ideologia esquerrana, Chávez va articular un discurs polític fundat en l’oposició poble/elit. En el seu cas, en la situació econòmica de Veneçuela, amb elevades taxes de pobresa, el poble era presentat com a víctima d’una elit política i econòmica que controlava la riquesa del país de manera oligàrquica. Chávez va recórrer a la identificació amb el poble per obtenir el poder polític, tot reforçant la seva figura com a líder del país a través dels mitjans de comunicació estatals i de polítiques socials que permetessin identificar el seu govern amb un augment del benestar social. Una bona part del discurs populista articulat per Chávez combinava idees sobre la redistribució econòmica amb preceptes religiosos —per exemple, en assenyalar que Crist va ser el primer socialista. Igualment, el seu discurs emprava preceptes nacionalistes, en assenyalar el caràcter antinacional de la classe política corrupta i apel·lar a la figura de Simón Bolívar. Bolívar es presentava com l’heroi que havia rescatat la nació de l’oligarquia i, en aquest context, Chávez es mostrava com un continuador de la seva obra per reforçar-ne la imatge de líder.
Jair Bolsonaro (1955-) és un militar i polític que va presidir el Brasil entre el 2019 i el 2023. En les eleccions generals del 2022 va perdre en la segona volta contra Luiz Inácio Lula da Silva, el candidat del Partido dos Trabalhadores (PT). Respecte de l’afiliació partidista de Bolsonaro, va arribar a la presidència des del Partit Social Liberal (PSL) i, actualment, milita al Partido Liberal (PL), després de no haver pogut fundar el seu propi grup, Aliança pelo Brasil, per manca de signatures ciutadanes. El govern de Bolsonaro va estar marcat per la pandèmia de la covid, a la qual sistemàticament va restar importància, tot incitant la població a trencar els confinaments, qüestionant l’efectivitat de les vacunes i escampant faules sobre la vacunació, que vinculava a l’aparició d’altres malalties. Igualment, Bolsonaro va aplicar importants exempcions d’impostos a les grans empreses, a més d’eliminar en gran part les restriccions per accedir a les armes de foc i de reduir els controls exercits sobre les organitzacions ambientals al Brasil, cosa que va fer augmentar un 72 % la desforestació del país durant el seu mandat. El populisme de Bolsonaro està mediat per elements ultranacionalistes i el pensament reaccionari de les sectes evangèliques, i l’objectiu principal de les seves apel·lacions és anteposar la nació al poble. No obstant això, Bolsonaro es troba en una situació polaritzada entre el poble conservador i cristià i una elit corrupta representada pel PT.
Donald Trump (1946-) és un empresari i polític que va presidir els Estats Units entre el 2017 i el 2021 com a líder de la candidatura del Partit Republicà. En les eleccions presidencials del 2020, es va tornar a presentar al capdavant dels republicans i, tot i que va obtenir setanta-quatre milions de vots, va perdre davant del demòcrata Joe Biden, amb vuitanta-un milions de vots. Durant el mandat, Trump va aplicar importants reduccions fiscals a les grans corporacions i va desenvolupar una política aranzelària en diverses àrees. Igualment, va retirar els Estats Units de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, com a manifestació del seu negacionisme. En matèria migratòria, Trump va restringir les condicions per a l’arribada d’immigrants i va suspendre l’arribada de refugiats provinents de països amb majoria musulmana, Veneçuela, Corea del Nord i el Txad, a més d’iniciar la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic. El discurs populista de Trump apel·la als ciutadans estatunidencs corrents, que presenta com a víctimes de les elits internacionals i de les elits polítiques de Washington. A més, Trump enalteix la seva figura de líder i salvador de la nació, construïda servint-se de la seva imatge mediàtica prèvia i de la relació que té amb els mitjans de comunicació. Trump està molt vinculat al supremacisme blanc d’extrema dreta, fet que es va demostrar en l’assalt al Capitoli esdevingut el 6 de gener del 2021 com a resposta a la seva derrota en les eleccions.
Bibliografia