Procediments judicials
JORDI NIEVA FENOLL
Catedràtic de Dret Processal UB
La intel·ligència artificial ha arribat als tribunals, encara que els usuaris del servei no se n’adonen, ni tan sols els que hi treballen. Ja fa temps que la justícia ha canviat substancialment, encara que, sent així, sembla incomprensible que es mantingui una estructura tan burocratitzada, que tenia sentit quan no existien ordinadors ni càmeres ni internet, però que actualment resulta simplement ridícula observada amb fredor. Els procediments podrien ser ja molt més ràpids. Actualment, han deixat de tenir cap lògica els extensos escrits judicials inicials quan el que es demana és una tutela molt simple i sovint no discutida, com els clàssics petits deutes, la protecció de la possessió o els divorcis de mutu acord. En tots aquests casos hi ha un índex estadístic molt alt —o gairebé total en el cas del divorci— de manca d’oposició del demandat, la qual cosa fa que la decisió del jutge a la sentència sempre sigui la mateixa. En aquests supòsits, la resposta dels tribunals hauria de ser ràpida i automàtica.
De la mateixa manera, hauria de ser automatitzada l’execució de les resolucions judicials. Si del que es tracta és de localitzar el patrimoni del deutor per treure’n el màxim profit per al creditor amb el mínim perjudici per al mateix deutor, a fi que pagui forçosament el seu deute, sempre que els béns d’una persona estiguin inventariats degudament a nivell oficial —comptes bancaris, immobles i vehicles— no hauria d’haver dificultat perquè una eina d’IA fes automàticament la selecció dels béns seguint els criteris esmentats —màxim benefici, mínim perjudici— de manera bastant més perfeccionada que un ésser humà.
A banda d’això, les possibilitats que s’obren a la intel·ligència artificial en matèria judicial són veritablement enormes. I no només en els temes ja indicats, que de per si ja són numèricament rellevants, sinó també en matèria d’admissió de les proves, sobretot en el procés civil: els assumptes moltes vegades fan previsible que les úniques proves rellevants siguin la pericial i la documental, en funció que els fets jutjats no necessitin verificar els esdeveniments a través dels testimonis presencials o de referència, cosa que estalvia audiències.
"Actualment, han deixat de tenir cap lògica els extensos escrits judicials inicials quan el que es demana és una tutela molt simple i sovint no discutida, com els clàssics petits deutes, la protecció de la possessió o els divorcis de mutu acord."
Amb tot això, el funcionament de la justícia operaria modificacions rellevants. Tanmateix, els canvis més impactants es produiran en altres matèries, com ara la perfilació de litigants, o també la reducció dràstica del volum de treball dels tribunals, que veuran com s’automatitza bona part de la seva tasca i, així, la ciutadania obtindrà respostes dels tribunals en qüestió de dies quan actualment es triguen anys a aconseguir-ne.