De la justícia
a la ciberjustícia
VICENTE PÉREZ DAUDÍ
Catedràtic de Dret Processal UB
Com he tingut l’ocasió d’exposar en un altre moment amb més detall, l’ús massiu de les noves tecnologies ha afectat o afectarà directament sis institucions en l’àmbit de la justícia: l’accés a la justícia, les notificacions, la tramitació del procediment, la prova, la decisió judicial i el procés d’execució.
En l’àmbit del procés i l’adopció de decisions judicials ja s’estan utilitzant programes basats en la «intel·ligència artificial» per facilitar la tasca dels jutges quan dicten resolucions o, fins i tot, per substituir-les. Així, als Estats Units s’està utilitzant el programa COMPAS en el procés penal per calcular el risc de reincidència delictiva d’una persona. D’altra banda, en països com la Xina o Estònia ja s’està aplicant la intel·ligència artificial per adoptar decisions judicials.
En la trenta-unena reunió plenària de la Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia (CEPEJ), que va tenir lloc a Estrasburg el 3 i 4 de desembre de 2018, es va adoptar la Carta ètica europea d’utilització de la intel·ligència artificial en els sistemes judicials. Des de la perspectiva de l’advocacia, ja existeixen programes informàtics que informen de l’estadística de resolució d’un jutge o magistrat concret i determinat, els arguments utilitzats, i aconsellen l’estratègia processal que s’ha de seguir en el cas concret.
A Espanya la transformació digital del procés es va haver d’iniciar precipitadament pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 a la nostra realitat social, la qual inclou l’Administració de Justícia. La paralització de l’activitat judicial des del 14 de març de 2020 fins al 2 de juny de 2020 i la necessitat d’adoptar noves mesures sanitàries en el desenvolupament de les actuacions físiques davant els tribunals han provocat que es potenciï dur a terme telemàticament les actuacions davant els tribunals.
L’aplicació de les noves tecnologies al procés judicial ha estat una de les preocupacions de la Comissió Europea, del Parlament Europeu, de la CEPEJ i d’altres organismes europeus. Des de l’entorn europeu s’han elaborat diversos documents que tenen com a nexe la preocupació per la ciberjustícia, entesa com l’aplicació de les tecnologies de la informació a la resolució de conflictes o la resolució en línia de litigis (RLL).
És necessari reflexionar sobre diversos aspectes de l’aplicació de les tecnologies de la informació al procés judicial. En primer lloc, la regulació legislativa i els treballs fets en l’entorn de la Unió Europea i estatal. Igualment, la influència que han tingut o que poden tenir en el procés judicial, considerant com afecta les garanties processals, les activitats que són susceptibles d’automatització en el procés declaratiu, en el procés d’execució i en l’adopció de mesures cautelars.
"A Espanya, la transformació digital del procés i l'adopció de decisions judicials es va haver d’iniciar precipitadament pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 a la nostra realitat social, la qual inclou l’Administració de Justícia."
Així mateix, és rellevant tenir en compte també els efectes sobre institucions concretes com les notificacions, la prova i la decisió del conflicte. En aquest darrer context, em sembla important la relació amb el precedent judicial i la vinculació del tribunal a les seves pròpies decisions i la dels tribunals superiors. Per acabar, en tot aquest procés no s’ha d’oblidar la problemàtica de la litigiositat massiva.
Per estudiar aquestes qüestions i d’altres, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, a través de la Comissió de Normativa, ha impulsat la posada en marxa de l’Observatori ICAB per a la Transició a la Ciberjustícia, que tinc l’honor de dirigir. Aquest observatori té com a objectiu promoure l’estudi i la formulació de propostes legislatives en relació amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit de la justícia. Aquest observatori també ha de fomentar la transformació digital dels professionals de l’advocacia, especialment a través de l’organització d’activitats formatives i divulgatives, així com impulsar la plataforma CiberDRET, a través de la qual s’ofereix a l’advocacia un ampli programa d’aprenentatge en l’ús d’eines digitals i recursos tecnològics. Igualment, compta amb un consell assessor, integrat per professionals de reconegut prestigi en diferents àmbits del dret, les ciències socials i la tecnologia.