Migració i asil
L’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit migratori a Europa
ANDREA ROMANO
Professor de Dret Constitucional UB
La intel·ligència artificial (IA) ha adquirit un paper cada vegada més rellevant en els àmbits de la migració i l’asil a la Unió Europea (UE), i s’insereix en un procés més ampli vinculat a la construcció de l’espai de llibertat, seguretat i justícia mitjançant la progressiva informatització i digitalització de les polítiques migratòries i d’asil. Aquesta tendència s’ha accelerat amb l’adopció de tecnologies avançades que, segons els seus defensors, permeten una gestió més eficient i menys discrecional de les decisions administratives en aquest àmbit. No obstant això, aquesta evolució també genera fortes preocupacions per l’impacte que pot tenir en els drets fonamentals de les persones migrants i sol·licitants d’asil.
Els àmbits migratoris afectats per la IA abracen una multitud d’àrees, predominantment enfocades al control de la migració en lloc de facilitar la integració dels estrangers. Entre aquestes aplicacions destaquen les anàlisis predictives dels fluxos migratoris, l’ús de tecnologies per al monitoratge de les fronteres mitjançant drons o altres dispositius, i el processament automatitzat de visats, que classifica les sol·licituds procedents de determinats països. En particular, projectes controvertits com iBorderCtrl, implementats de manera experimental a la UE, han explorat l’ús de sistemes automatitzats per avaluar la credibilitat dels viatgers a través de l’anàlisi de microexpressions facials. D’altra banda, la IA s’està expandint a àrees especialment delicades, com la determinació de l’estatut de refugiat, per exemple, mitjançant sistemes de verificació de la parla per determinar el país d’origen dels sol·licitants d’asil. Aquest ús planteja greus riscos, ja que pot reduir la valoració individualitzada de cada cas, confiant en els resultats automatitzats de les màquines.
Davant d’aquests desafiaments, el Reglament europeu sobre IA ha classificat la migració, l’asil i el control fronterer com a àrees d’alt risc, a més d’imposar obligacions específiques als sistemes que es fan servir en aquests àmbits. Entre aquestes obligacions, destaquen els requisits de transparència (article 13) i la necessitat de supervisió humana sobre les decisions automatitzades (article 14). A més, es posa l’accent en el fet que els sistemes d’IA adoptats en l’àmbit de la migració, l’asil i la gestió del control fronterer «afecten persones que sovint es troben en una situació especialment vulnerable» (considerant 39).
"Aquestes innovacions tecnològiques emprades per optimitzar els processos de presa de decisions militars —des del nivell operacional fins al tàctic— no són infal·libles, per la qual cosa avui s’albiren riscos molt específics entorn del seu ús."
Tot i els arguments a favor de la IA en termes d’eficiència i reducció de la discrecionalitat, aplicar-la en l’àmbit migratori planteja riscos que no es poden menystenir. En aquest context, l’ús de la IA emocional comporta un canvi de paradigma en el ja problemàtic i incert terreny normatiu de la categorització dels subjectes (migrant en posició regular, irregular, etc.). De fet, es pot inferir que sistemes semblants introdueixen una classificació prèvia dels individus que precedeix, orienta i pot determinar la diferenciació entre els diversos estatuts migratoris. En definitiva, la manca de transparència, els possibles biaixos i la dificultat de control jurisdiccional sobre les decisions automatitzades fan necessari un debat crític sobre els límits ètics i legals d’aquestes tecnologies. En aquest sentit, caldrà emfatitzar la rellevància de les obligacions dels estats membres i de la UE, i serà necessària una supervisió constant dels drets fonamentals de les persones afectades per part dels poders públics, amb especial referència a la tasca de garantia de les autoritats administratives competents i dels òrgans jurisdiccionals.