FUTUR
Les diverses contribucions de què es pot gaudir en aquesta exposició ens han ajudat a comprendre millor les oportunitats i els riscos de la IA per a tothom. Òbviament, en aquest context no és possible explorar exhaustivament tots els aspectes afectats per la IA, i qüestions com ara la protecció de dades o el medi ambient haurien merescut, probablement, una atenció més gran. Tanmateix, creiem que el panorama ofert és prou ampli i representatiu dels impactes, positius i negatius de la IA.
Què podem esperar de la IA en el futur? És difícil fer prediccions en un àmbit tecnològic tan canviant. En el moment d’escriure aquestes línies (febrer de 2025) ha aparegut una nova intel·ligència artificial generativa, DeepSeek, desenvolupada a la Xina amb costos més baixos. És d’esperar que en els anys vinents tinguem més i més innovacions, que, com qualsevol tecnologia prou avançada, ens semblaran màgia —en paraules de l’autor de ciència-ficció Arthur C. Clarke. Ara bé, no ens hauríem de deixar enlluernar. Si bé pot succeir, el que és cert és que estem molt lluny —si és que alguna vegada s’aconsegueix— d’assolir una IA general o forta, equivalent al pensament humà. La IA és —i això no canviarà ni a curt i a mitjà termini, i està per veure si a llarg termini— estreta o dèbil, incapaç de raonar com un ésser humà.
La IA té notables limitacions (manca d’empatia humana o absència de la possibilitat de fer raonaments abductius com els humans, per exemple) i això explica que el Reglament de la UE de 2024 hagi establert clarament que l’ús de la IA en l’àmbit judicial és de mera assistència de l’ésser humà que jutja (annex III), donat que dictar sentències és una activitat reservada als humans (considerant 61 del Reglament: «La utilització d’eines d’IA pot donar suport al poder de decisió dels jutges o la independència judicial, però no ha de substituir-les: la presa de decisions finals ha de seguir sent una activitat humana»). Una reserva d’humanitat idèntica l’ha establert diversa normativa (així, article 44 de la Llei catalana 26/2010) per a les decisions administratives discrecionals.
En el futur immediat, haurem d’estar atents als efectes del Reglament de la UE —la primera regulació mundial sistemàtica de la matèria— i comprovar si permet al model europeu d’IA, basat en el respecte als drets fonamentals, mantenir la competència amb el model nord-americà de mercat i amb la dictadura xinesa, i si generarà o no l’anomenat «efecte Brussel·les», batejat així per la professora de Dret nord-americana Anu Bradford, és a dir, una imitació dels estàndards legals europeus per les empreses no europees.
El que sí que podem saber és que la IA ha arribat per a quedar-se i que caldrà treballar de valent per aprofitar el millor tant dels humans com dels sistemes d’IA, i esperem que sigui operant conjuntament en el futur de manera sostenible en les nostres societats. Aquest objectiu final desitjable requerirà complexos equilibris polítics i econòmics i encertades regulacions jurídiques.