3 DE FEBRER DEL 76
Matí: la Universitat, per l’amnistia
Tal com la premsa de l’època va dir, el 3 de febrer del 1976 va ser «un dia important» per a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’activitat era frenètica: al matí, se celebra al vestíbul un acte a favor de l’amnistia de les persones preses per motius polítics, que congrega més de quatre mil assistents; a la tarda, l’Aula Magna s’omple de gom a gom per a la presa de possessió de Manuel Jiménez de Parga com a nou degà. Tots dos actes simbolitzen l’obertura d’una nova etapa, dins i fora dels murs de la Facultat, guiada pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats.
En tot cas, encara queden mesos convulsos abans que s’adopti una constitució democràtica, el desembre del 1978. A l’esfera política es fa palesa la tensió entre els sectors immobilistes del franquisme i els aperturistes o reformistes. Ja sota la monarquia de Joan Carles I, el Govern continua presidit per Carlos Arias Navarro, l’últim president nomenat per Franco. El seu programa reformista, molt limitat, genera frustració social, així que s’incrementa la conflictivitat laboral, amb vagues successives en diversos sectors industrials. L’oposició democràtica —el Partit Comunista d’Espanya (PCE), el PSOE, nacionalistes catalans i bascs, moviments veïnals, o el mateix moviment estudiantil— es reorganitza, però encara és il·legal. La violència i la repressió no desapareixen amb l’inici de la transició cap a la democràcia.
L’acte celebrat a la Facultat de Dret s’emmarca en aquesta crida a favor de l’amnistia. Després de dues amnisties parcials —el juliol del 1976 i el març del 1977—, la Llei d’amnistia va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el 15 d’octubre del 1977. La Llei esborra els delictes d’intencionalitat política, però en el text va quedar atrapada una paradoxa incòmoda: l’article segon trenca les cadenes dels qui van ser perseguits, però també neteja les mans dels qui els les havien posades. Autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic van quedar impunes per les greus violacions de drets humans comeses sota el règim franquista, malgrat que, tot just uns mesos abans, Espanya havia ratificat el Pacte internacional de drets civils i polítics, pel qual es comprometia a no impedir l’enjudiciament ni la condemna d’actes que, en el moment de cometre’s, eren delictes segons el dret internacional. La democràcia va néixer fent passos cap al futur, però apartant la mirada del passat.
Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia:
Artículo primero
I. Quedan amnistiados:
a) Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad al día quince de diciembre de mil novecientos setenta y seis.
b) Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el quince de diciembre de mil novecientos setenta y seis y el quince de junio de mil novecientos setenta y siete, cuando en la intencionalidad política se aprecie además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de reivindicación de autonomías de los pueblos de España.
c) Todos los actos de idéntica naturaleza e intencionalidad a los contemplados en el párrafo anterior realizados hasta el seis de octubre de mil novecientos setenta y siete, siempre que no hayan supuesto violencia grave contra la vida o la integridad de las personas.
II. A. los meros efectos de subsunción en cada uno de los párrafos del apartado anterior, se entenderá por momento de realización del acto aquel en que se inició la actividad criminal.
La amnistía también comprenderá los delitos y faltas conexos con los del apartado anterior.
Artículo segundo
En todo caso están comprendidos en la amnistía:
a) Los delitos de rebelión y sedición, así como los delitos y faltas cometidos con ocasión o motivo de ellos, tipificados en el Código de justicia Militar.
b) La objeción de conciencia a la prestación del servido militar, por motivos éticos o religiosos.
c) Los delitos de denegación de auxilio a la Justicia por la negativa a revelar hechos de naturaleza política, conocidos en el ejercicio profesional.
d) Los actos de expresión de opinión, realizados a través de prensa, imprenta o cualquier otro medio de comunicación.
e) Los delitos y faltas que pudieran haber cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público, con motivo u ocasión de la investigación y persecución de los actos incluidos en esta Ley.
f) Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas.
La Vanguardia, 4 de febrer del 1976.
L’1 de febrer del 1976 es va celebrar a Barcelona la primera manifestació en defensa de l’amnistia de les persones preses per motius polítics després de la mort de Francisco Franco, el 20 de novembre del 1975. Va ser convocada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i impulsada per l’Assemblea de Catalunya. Tot i no estar autoritzada, la convocatòria va ser un èxit, així que l’Assemblea de Catalunya va instar la ciutadania a mobilitzar-se novament el diumenge següent, el 8 de febrer. Milers de persones van tornar als carrers, de nou, sense autorització governativa, amb un crit col·lectiu: «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia».
Tarda: Presa de possessió del nou degà
“Avui es fa palesa la victòria de la facultat. [...] Aquesta facultat pot ser la punta de llança de la universitat que volem. Volem una universitat científica al servei del poble, democràtica, catalana i no classista”.
(Carlos González, estudiant)
“La Universitat no només ha de ser una casa de formació de professionals, sinó de transformació d’homes. D’aquestes aules n'han de sortir homes amb més sentit comunitari, amb més sentit de la justícia, amb més estima a la veritat. Han de sortir, en suma, homes lliures”.
(Manuel Jiménez de Parga, degà de la Facultat de Dret)
La celebració de l’acte de presa de possessió de Jiménez de Parga com a nou degà a l’Aula Magna de la Facultat de Dret subratlla l’excepcional significació de l’acte, ja que, a la Universitat de Barcelona, aquests actes es fan a l’edifici històric.
En paraules del llavors Rector, Fabián Estapé, aquest escenari feia palès que aquest no va ser un acte rutinari més, sinó “un acte d’afirmació cívica”.
Foto: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República