En el si de la Facultat de Dret es reproduïen també les profundes desigualtats que van caracteritzar la societat franquista. Com en tot règim feixista, el franquisme no garantia la igualtat de drets per a tothom, sinó que defensava els privilegis d’alguns grups.

​

​

Encara que sovint es parla del «miracle econòmic» dels anys seixanta i setanta, rares vegades s’esmenta la dura realitat de milions d’espanyols. El 1958, entre el 30 i el 35 % de la població vivia en pobresa absoluta. A la fi dels seixanta, fins a un milió de persones habitaven infrahabitatges en ciutats com Madrid i Barcelona. La pobresa infantil era evident, amb desnutrició en fins al 12 % dels infants rurals, i la falta d’escolarització limitava la mobilitat social. Malgrat que la industrialització va reduir l’ocupació agrícola, la pobresa estructural va continuar marcant la vida d’àmplies capes socials. El «miracle» va ser real en xifres macroeconòmiques, però no per als qui sobrevivien en barraques i amb salaris miserables. La propaganda franquista va invisibilitzar aquestes xifres, per projectar una imatge de prosperitat que no reflectia la desigualtat real.

​

​

També les dones van patir una forta discriminació en tots els àmbits de la vida. El franquisme va derogar drets adquirits durant la II República, com el dret al sufragi (1931), la igualtat de drets laborals i d’accés a ocupacions i càrrecs públics (1931), el divorci (1932) o l’avortament (1937). El règim imposava a les dones un paper estrictament domèstic, reforçat pel Fuero del Trabajo (1938) —llei que les obligava a abandonar la feina en casar-se— i per l’exigència de la llicència marital —permís del marit que era necessari per treballar, obrir un compte al banc, signar contractes o fer gairebé qualsevol altre tràmit. A més, les joves amb un comportament que no s’ajustava al model franquista corrien el risc de ser internades en algun centre del Patronato de Protección a la Mujer, una institució que tenia l’objectiu de «dignificar» moralment la dona segons la moral catòlica i vigilar-ne la conducta. Portar una minifaldilla, sortir de festa, mantenir relacions íntimes o quedar-se embarassada a conseqüència d’una violació podien ser motius per ser privada de llibertat i sotmesa a un sistema de repressió física i moral.