UN DEGANAT VACANT COM A ACTE DE RESISTÈNCIA
El sistema d’elecció del deganat començava a la Facultat, on la Junta votava un dels membres com a candidat a degà. Qui obtenia més vots era proposat com a degà, que formava part d’una terna amb els altres dos candidats més votats (com a vicedegà i secretari de Facultat). En cas d’empat, s’escollia el catedràtic més antic. Després, el rector traslladava al Ministeri d’Educació la terna proposada per la Facultat. Finalment, el degà, el vicedegà i el secretari de Facultat eren nomenats per una ordre ministerial.
El desembre del 1970, la dimissió de Rafael Entrena Cuesta va deixar vacant el deganat de la Facultat de Dret. No hi havia cap catedràtic que volgués assumir un càrrec que havia de ser ratificat per les autoritats franquistes. És l’inici d’un període de cinc anys molt complicats, en què la Facultat de Dret fa un torcebraç al Govern de Madrid, el qual es resisteix també a acceptar les propostes de la Facultat, fins que a principis del 1976 s’accepta la designació de Manuel Jiménez de Parga com a degà.
El fet de no disposar d’un deganat titular va incidir en l’activitat ordinària de la Facultat. En particular, aquesta conjuntura, sumada a les accions de protesta, va provocar que sovint les classes es veiessin aturades en aquests anys. És el que va passar el 1972 per decisió del rector. El febrer, el doctor Polo va comunicar que no podia continuar exercint la funció de degà accidental per raons de salut. El rector en va acceptar la dimissió. Com a conseqüència, el 16 de febrer la Facultat va quedar tancada per manca d’autoritats acadèmiques. Només es va reobrir entre el 22 i el 25 de març per fer-hi els exàmens corresponents a la convocatòria de febrer.
La discontinuïtat de la docència va acabar generant algunes tensions, fins al punt que alguns estudiants van enviar cartes amb amenaces als professors que consideraven els principals opositors al nomenament d’un degà: Manuel Jiménez de Parga, catedràtic de Dret Polític; Josep Lluís Sureda i Carrión, catedràtic d’Hisenda Pública; Ángel Latorre Segura, catedràtic de Dret Romà; Manuel Díez de Velasco, catedràtic de Dret Internacional, i Francisco Fernández de Villavicencio Arévalo, catedràtic de Dret Civil.
El 23 de març del 1972 es va votar una moció per reobrir immediatament la Facultat, amb la designació com a degà del doctor Jiménez de Parga. Ni en aquesta ocasió ni en successives mocions que van repetir la proposta —els mesos d’abril i novembre—, les autoritats franquistes no van acceptar nomenar-lo. El 14 de desembre, presidida de nou pel doctor Polo, com a degà en funcions, es va celebrar una sessió de la Junta de Facultat en què els diversos col·lectius de professorat —catedràtics numeraris, professors agregats numeraris, professors no numeraris— i representants de l’estudiantat van acordar presentar una terna al Ministeri: la integraven Manuel Jiménez de Parga (com a degà), Ángel Latorre Segura, i el catedràtic de Dret Canònic Alfonso Prieto Prieto.
Va ser la primera vegada a la història de la universitat espanyola que l’estudiantat va participar en el procés d’elecció de degans.
Cartes amb amenaces enviades a diversos professors.
CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Fragment de l'acta de la Junta de Facultat del 14 de desembre de 1972.
Secretaria d'Estudiants i Docència.
El març del 1973, Antonio Polo va presentar la renúncia a seguir com a degà accidental. El 19 de maig del 1973, Enrique Pecourt García, catedràtic de la Universitat de La Laguna, va prendre possessió com a degà de la Facultat de Dret. El Ministeri d’Educació i Ciència l’havia nomenat degà comissari, és a dir, un degà amb poders especials per intervenir i reformar una facultat. Sota el seu mandat, es va enllestir un nou pla d’estudis del primer cicle de la llicenciatura en Dret.
Nota d’Enrique Pecourt que acompanya la proposta del nou pla d’estudis de la llicenciatura en Dret i que s’envia al rector de la Universitat de Barcelona perquè la traslladi al Ministeri d’Educació i Ciència. Foto: Secretaria d’Estudiants i Docència.
L’intent de reformar el pla d’estudis havia començat a agafar forma durant la primavera del 1970, amb la voluntat, a més, de renovar el funcionament de la Facultat per fer-lo més democràtic, tot i que el procés també es va veure afectat per aquesta situació anòmala. La reforma es va anticipar a l’aprovació de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, general d’educació i finançament de la reforma educativa, que exigia introduir tres cicles en el pla d’estudis de les carreres universitàries.
Nota sobre la reforma publicada per un grup de catedràtics (1970). Foto: Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Dret.
Enquesta per conèixer les opinions de l’estudiantat sobre el funcionament de la Facultat i les reformes que caldrien (1970). Foto: Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Dret.
El 28 d’abril del 1971, el director general d’Universitats i Recerca va donar al degà de la Facultat un termini d’un mes per fer consultes i elaborar una proposta. El mes d’octubre, el Ministeri d’Educació i Ciència va fixar el 20 de desembre com a data límit per enviar els canvis i va avisar que, en cas que alguna facultat no ho hagués fet en aquest termini, establiria els plans d’estudi i els requisits per a l’accés del primer al segon cicle. Ara bé, l’intent d’imposar un pla d’estudis des de Madrid es va trobar amb l’oposició tant de l’estudiantat com del professorat, que van decidir elaborar un pla d’estudis propi. El juliol del 1973, una resolució de la Direcció General va determinar les directrius que havien de seguir els plans d’estudis de les facultats de Dret, que estava previst que es comencessin a implantar el curs següent. Finalment, la reforma es va aprovar en la Junta de Facultat el 18 de setembre i es va publicar en el BOE el 26 d’octubre del 1973.
Pla d’estudis aprovat per la Junta de Facultat el 18 de setembre del 1973. Foto: Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Dret.
Enrique Pecourt va ser destituït el desembre del 1973. Aquest mateix mes, el personal de secretaria va ser traslladat a altres facultats, un moviment estrany que va col·lapsar el funcionament de la Facultat de Dret.
A principis del 1974, catedràtics i professorat agregat numerari de la Facultat de Dret van adreçar un escrit al rector: hi expressaven el desig que el degà fos Manuel Jiménez de Parga i li demanaven que traslladés aquesta petició al ministre d’Educació i Ciència. La premsa se’n va fer ressò.
La Vanguardia, 16 de maig de 1974.
En absència de deganat, Antonio Polo Díez, com a catedràtic més antic, va exercir interinament el càrrec de degà accidental
en diferents períodes. No
va prendre possessió formal del càrrec mai: s’hi va negar perquè no s’avenia
a una imposició de la dictadura contra la voluntat dels companys.
_1.jpg)