Sens dubte, l’acte cultural més esperat del curs era l’anomenat juicio bufo (judici buf), que cada any organitzaven estudiants dels últims cursos amb motiu de la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, patró de la Facultat de Dret. Consistia en una paròdia de judici que repassava l’actualitat de la Facultat i la situació política del moment amb textos carregats de sàtira. Congregava milers de persones, ja que era un dels poquíssims esdeveniments públics —per no dir l’únic— en què es podia criticar el règim franquista d’una manera més o menys subtil. De fet, per aquest motiu, l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán deia que era l’acte cultural més important de tot l’any a Barcelona.

El juicio bufo també va ser «víctima» de les pressions contra la Facultat perquè es resolgués la manca de deganat. El judici del 1971, que estava centrat en els pecats capitals (s’hi denunciaven «la ira» de la policia o «la gola» de l’Opus Dei), es va suspendre. El dia assenyalat es van reunir uns quatre mil estudiants a la Facultat per protestar per la suspensió, fins que la policia va intervenir per desallotjar-los del centre i dels voltants. Llavors van decidir manifestar-se contra la repressió i per la llibertat: van baixar per la Diagonal cridant consignes com «Repressió no!», «Estat d’excepció no!» o «Llibertat!», tot i que la premsa local va minimitzar aquesta reacció. L’endemà, la policia va tornar a entrar dues vegades a la Facultat per desallotjar estudiants. Aquestes actuacions es van reiterar uns quants dies més, fins que el 4 de febrer pràcticament totes les classes es van convertir en assemblees, en què també va participar professorat.