top of page
Vida. La Universitat i la lluita democràtica

1965

Es reincorpora a la Universitat i durant uns anys es dedica, laboralment, a la traducció de 

pensadors europeus al català i al castellà, introduint nous corrents culturals i ideològics.

Document: Marcel·lí Domingo i el dominguisme, article censurat.

1966

És expulsat, juntament amb altres professors no numeraris, per la participació en l'acte

de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants, en el que es coneix com

La Caputxinada.

Document: Declaració del Sindicat Democràtic d'Estudiants.

Document: Recull de cartes sobre el Sindicat i La Caputxinada (la detenció, l'expulsió...)

Participa en la creació d'una universitat paral·lela, camuflada sota el nom d'Estudi i

Investigació SA (EISA) i impulsada, entre d'altres, per Jordi Pujol. 

1967

Obté el títol de doctor amb la tesi El pensament polític d’Enric Prat de la Riba. 

Publicada amb el títol Catalanisme i revolució burgesa: la síntesi de Prat de la Riba 

té una forta repercussió en el món polític i social.

Document: Comentari i entrevista sobre Catalanismo y revolución burguesa.

1969

És detingut i empresonat en l'estat d'excepció acusat de ser responsable

dels aldarulls dels estudiants universitaris.

Document: Cartes de l'abat de Montserrat i a Simone de Beauvoir sobre la detenció.

1970

És fundador de l'organització antifranquista

Bandera Roja, amb el seu company Jordi Borja.

1972

És designat coordinador dels estudis de llicenciatura

de Dret a l'Estudi General de Lleida.

 

1974

És nomenat professor adjunt de Dret Polític

a la Universitat de Barcelona.

1976

Obté la plaça per oposició de professor agregat.

sole_tura200001.jpg

Qualificació de la tesi (1967)

Pagament multa 1970.jpg

Pagament d'una part

d'una multa (1970)

Sopar homenatge plaça agregat 1976.jpg

Sopar d'homenatge per l'obtenció de la plaça de professor agregat (1976)

Carta al director de la revista Triunfo (1972)

Carnet professor adjunt DP 69-70.jpg

Carnet de professor

També em vaig llançar amb entusiasme al terreny professional de la traducció. El resultat en va ser la traducció d'una quarantena de volums, la majoria al català, sempre amb Edicions 62. Ben aviat vaig començar a fer propostes de publicació de determinades obres i un bon dia vaig proposar a Josep Maria Castellet la publicació en català d'una primera antologia d'Antonio Gramsci.

                                                                                                                                                      Una història optimista, p. 228-229

bottom of page