Hi ha un Jordi Solé Tura «traductor». La paraula és enganyosa: més que traduir, incorpora a la cultura catalana, en ple franquisme, noms com Marx i Engels, Gramsci, Poulantzas, Marcuse, Dubcek –el marxisme clàssic i modern– però també Simone de Beauvoir, Betty Friedan –noms cabdals del feminisme– Bertrand Russell, J. D. Bernal, Ernst Fischer i tants d’altres.

​

I és impossible no citar Maurice Duverger, l’obra del qual ha estat referència per a molts professors i promocions d’estudiants al llarg de molts anys.